Taula rodona, Terrassa

Els participants en la taula rodona van acordar que la principal barrera per a la implementació de formació contínua és no tenir temps per als programes de formació. Els horaris en el sector HORECA són molt durs (encara més per als restaurants) i el dia de treball és molt llarg. Pel que fa als tipus de formació preferits, no es una qüestió de preferència, sinó simplement una necessitat: els cursos en línia podrien ser els més adequats, però alguns cursos haurien de ser pràctics. Les dues directores dels hotels participants en la taula rodona van exposar que estan seguint cursos en línia útils sobre “ingressos” que faciliten la presa de decisions proactives per augmentar les taxes d’ocupació mitjançant la classificació dels clients en funció del seu segment (professionals, particulars, turistes…) i una vegada analitzats aquests, poden fixar un política de preus amb la finalitat d’aconseguir una major ocupació. Aquest seria un bon exemple per a la formació en línia, però no és útil per als cursos de “cuina”, per exemple.

A la pregunta sobre els al•lèrgics, el president del gremi de restauració de la zona, present en la taula rodona, va explicar que a partir del 13 de desembre de 2014 entrarà en vigor el “REGLAMENT (UE) Nº 1169/2011 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 25 d’octubre 2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor, es modifiquen els Reglaments (CE) nº 1924/2006 i (CE) nº 1925/2006 del Parlament Europeu i del Consell i es deroga la Directiva 87/250/CEE, la Directiva 90/496 Comissió/CEE, la Directiva 1999/10/CE, la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell, les Directives 2002/67/CE i 2008/5/CE i el Reglament (CE) no 608/2004”. Això significa que els restaurants hauran d’oferir als seus clients la informació per identificar amb claredat els al•lèrgens que es podrien trobar en qualsevol menjar proporcionat pel restaurant. Aquest és un assumpte difícil de tractar i el coneixement sobre com implementar-ho no està molt estès entre el sector.

Pel què fa al punt anterior, el participant de l’Ajuntament de Terrassa va informar que l’Agència de Salut Pública de Catalunya ofereix una acreditació denominada AMED Alimentació Mediterrània http://www.amed.cat/es/index.php És un programa desenvolupat per la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu promoure la dieta mediterrània com a model d’alimentació saludable en la restauració. Està dirigit especialment a les empreses del sector de la restauració, com a garantia perquè l’usuari mengi ben i de forma saludable. El seu objectiu és reduir les malalties cardiovasculars i el sobrepès, que ara s’han incrementat en la nostra societat. Hi ha diversos establiments acreditats i volen estendre aquest programa als màxims restaurants possibles i a d’altres sectors.

Parlant sobre el Marc Europeu de Qualificacions (MEQ), es va comentar que era obligatori a Espanya que els gerents d’hotel havien de tenir un títol universitari en Turisme. Això no és necessari avui en dia, però malgrat l’àmplia oferta de cursos de formació professional a Espanya, es troba a faltar un curs d’FP específic per als directors d’hotel, que seria útil per als petits hotels o per als ajudants de gerents de grans hotels. Tots els participants van coincidir que el títol universitari en Turisme dóna coneixements significatiu en dret, economia, administració d’empreses, gestió de recursos humans. El curs d’FP ha hauria d’incloure tots aquests assumptes i la millor forma d’implementar-ho seria mitjançant la FP DUAL.

Conclusions finals:

• Tenint en compte els resultats, seria interessant organitzar cursos de formació en tecnologies de la informació (de màrqueting digital, màrqueting a les xarxes socials, informàtica, anàlisi web, com tractar amb web 2.0);
• Encara que tothom va admetre ser capaç de comunicar-se correctament en almenys una llengua estrangera, caldria tenir en compte altres idiomes diferents a l’anglès, i l’enfocament de l’aprenentatge a les necessitats del sector hoteler I de la restauració. Si fossin capaços de comunicar-se en altres idiomes, molt més apreciats serien els serveis que ofereixen;
• Finalment, la formació en relació amb els recursos humans, també seria útil. Hauria d’incloure prevenció de riscos laborals, condicions de treball segures I igualitàries i motivació del personal;
• Pel què fa a les modalitats de formació més adequades, es considera que tota la formació que hem proposat seria possible oferir-la en línia, incloent algun tipus de formació pràctica que són les modalitats de formació més demanades.

MARC EUROPEU DE QUALIFICACIONS (MEQ)

• L’EQF és un marc comú de referència europeu que enllaça els sistemes de qualificacions dels diferents països membres. Té dos objectius principals: promoure la mobilitat dels ciutadans entre els països i facilitar-los l’aprenentatge permanent.
• Els vuit nivells de referència estan descrits en termes de resultats de l’aprenentatge; L’EQF reconeix que els sistemes d’educació i formació europeus són tan diversos que es necessita un canvi en als resultat d’aprenentatge per tal de poder fer una comparativa i poder cooperaar entre els diferents països I institucions;
• En aquest marc europeu de qualificacions, els coneixements es defineixen com una declaració del que una persona sap, comprèn i és capaç de realitzar un cop ha conclòs el procés d’aprenentatge. Per tant, es centra en els resultats d’aquest aprenentatge més que en altres aspectes com ara la durada dels estudis. El resultat de l’aprenentatge s’especifica en tres categories – el coneixement, les habilitats i la competència.
• Prenent els resultats de l’aprenentatge com a punt de referència comú, facilitarà la comparació i transferència de qualificacions entre països, sistemes i institucions i serà rellevant per a un bon gruix d’usuaris tant a nivell europeu com nacional.
• Aquest marc comú entre els sistemes de qualificacions dels països beneficiarà:
– Donant suport a una major mobilitat d’estudiants i treballadors, ja que serà més fàcil descriure els nivells de competències als reclutadors d’altres països I ajudarà els empresaris a interpretar les qualificacions dels sol•licitants.
– Complementarà i reforçarà els instruments europeus de mobilitat existents, com ara Europass, Erasmus i ECVET.
– Major accés i participació en l’aprenentatge permanent. Amb l’establiment d’un punt de referència comú, s’indicarà com els resultats de l’aprenentatge es poden combinar amb diferents configuracions i contribuirà a reduir les barreres entre educació i proveïdors de formació, o entre educació superior I formació professional, que poden funcionar de manera aïllada. Això promourà la progressió de manera que els alumnes no hagin de repetir aprenentatges.
• Donarà suport a les persones amb una àmplia experiència laboral o en altres àmbits de l’activitat, facilitant la validació de l’aprenentatge no formal i informal. L’enfocament en els resultats de l’aprenentatge, serà més fàcil d’avaluar si l’aprenentatge adquirit en aquestes configuracions són equivalents en contingut I rellevància amb les qualificacions formals.
• Donarà suport als usuaris individuals, així com als proveïdors de formació mitjançant l’augment de la transparència de les qualificacions atorgades fora dels sistemes nacionals, per exemple, per sectors i per empreses multinacionals. L’adopció d’un marc de referència comú sobre la base dels resultats de l’aprenentatge facilitarà la comparació i el potencial que connecta les qualificacions tradicionals adjudicades per les autoritats nacionals i els títols concedits per altres parts interessades. Permetrà als sectors i als individus aprofitar-se d’aquesta creixent internacionalització de les qualificacions.
• És un instrument ambiciós i de més abast que té implicacions per als sistemes de formació, el mercat de treball, la indústria, el comerç i els ciutadans.